Joc del waterpolo

Joc del waterpolo (de Viquipèdia)

Partit de Waterpolo

El waterpolo és un esport d'equip practicat en una superfície limitada de piscina entre dos equips de set jugadors cadascun, amb la finalitat d'introduir una pilota a la porteria de l'equip contrari. Els equips estan formats per tretze jugadors dels quals set participen al joc i la resta són a la banqueta.

A les categories absolutes i juvenils, el temps de cada període és de vuit minuts. En canvi, a les categories cadet, infantil, aleví i benjamí la durada és de set minuts per període. Cada equip disposa només de 30 segons de possessió per efectuar un llançament a la porteria contrària.

Taula de continguts

1 Regles de joc

Regles de joc

Cap jugador pot agafar la pilota amb dues mans. En el cas que es produeixi, es xiularà falta en contra.
Un jugador pot marcar gol amb qualsevol part del cos exceptuant el puny tancat.
Fins que el jugador no deixi anar la pilota de la mà, l'arbitre no xiularà falta.
Si un jugador impedeix el moviment del jugador contrari, aquest serà expulsat.
Un jugador pot acomular tres expulsions fins a no poder jugar més.
Quan un equip es queda amb un jugador de menys, ha de passar vint segons per tal que aquest jugador o el jugador substituït pugui tornar a entrar.
Si s'enfonsa la pilota o un jugador rival te l'enfonsa es xiularà falta en contra.
Es prohibeix esquitxar aigua als ulls d'un jugador. Si aquest fet es realitza, es xiularà expulsió.
El respectiu entrenador podrà sol·licitar dos temps morts en tot el partit, cadascun d'ells, d'un minut de durada.

Posicions de joc

Atac

Tradicionalment els jugadors se situen en arc al voltant de la porteria contrària a una distància aproximada de set metres. El boia (també anomenat pivot) se situa en el centre de l'atac i a una distància d'uns dos o tres metres de la porteria contrària. Aquesta configuració pot variar en funció de les necessitats tàctiques, així com pugues haver un intercanvi de posicions entre els jugadors durant l'atac. Quan un defensor és expulsat i l'equip atacant disposa d'un jugador més, la disposició canvia. Existeixen diverses jugades per a aprofitar aquesta superioritat, sent les més esteses el "4-2" i el "3-3", on el primer dígit indica el nombre de jugadors que se situen en la línia de dos metres, i el segon el nombre de jugadors que se situen en una línia una mica més llunyana, a uns cinc o sis metres.

Defensa

Les posicions de defensa són les mateixes que les dels atacants, existint multitud de possibilitats tàctiques, com defensa individual, zona "pressing", zones per alguna posició on el rival sigui més feble, defensa doble del boia o zona "m". La defensa en inferioritat numèrica sol adaptar-se a l'atac que decideixi l'equip contrari, sent ho habitual o bé defenses basades en el bloqueig de braços, on la idea és impedir que l'atacant vegi amb claredat la porteria, o bé defenses ràpides tractant de dificultar la circulació de la pilota.

Porter

El porter té certs privilegis respecte a la resta de jugadors, sempre que es trobi dintre de la zona de cinc metres davant de la seva porteria:

És l'únic jugador que pot tocar la pilota amb les dues mans.
És l'únic que pot colpejar la pilota amb el puny tancat.
És l'únic que pot tocar el fons de la piscina. No obstant això això no és gens habitual ja que la profunditat de les piscines on es practica aquest esport ho fa impossible.

A més, el reglament li impedeix passar del mig camp. No obstant això el seu paper no és exclusivament defensiu, sent per norma general el qual dóna la primera passada de l'atac i especialment de les passades llargues en contra-atacs.

Llocs al camp de joc

El boya: és la posició més característica del waterpolo, acostuma a ser el jugador més intel·ligent, corpulent i amb més potència de tir. S'ha de situar a prop de la porteria -2 metres-. La seva funció finalitzar les jugades i distribuir el joc, fet que provoca que hagi de jugar gran part del temps d'esquenes a la porteria.
Extrems: es sitúen un a cada costat de la porteria i a prop dels límits del camp de joc per aprofitar millor els espais. És molt aconsellable que l'extrem situat al costat dret de la porteria contrària (1) sigui esquerrà.
Marcador de boya: és el jugador encarregat de defensar al boya de l'equip rival. Per tant, en defensa es situarà a 2 metres de la seva porteria i la seva funció és intentar robar la pilota al boya quan hi hagi un passe cap a ell. Per aconseguir-ho, ha de lluitar per aconseguir la posició ideal per evitar el passe. Enmig d'aquesta lluita o si l'equip rival aconsegueix fer el passe i per evitar el gol impedeix el seu avanç, el marcador de boya serà expulsat temporalment -20 segons-. En atac, se situa a la mateixa linia que el boya però a més distància de la porteria contrària -6 o 7 metres-. Per aquest motiu ha de tenir un bon control de passes de llarga distància.
Laterals: Es col·loquen entre el boya i els extrems, un a cada costat de la porteria. Es situen a 5 metres de la porteria contrària i la seva funció és la de penetrar i donar dinamisme al joc. Per aquest motiu han de ser jugadors ràpids i tècnics.

Tipus de pases

El waterpolo al ser un esport que es practica amb les mans, exigeix un control perfecte dels passes i per tant, la tècnica influeix a l'hora de resoldre certes jugades. Els més importants són:

Passe de front: el jugador es troba en posició vertical bàsica amb la pilota controlada i realitza un gir cap al lloc on vol dirigir el seu passe. Llavors el braç llançador, situat darrere del cap, efectua el passe mitjançant una progressiva extensió del braç, avantbraç i mà.
Passe de revés: serveix per fer un passe quan el jugador company es troba darrere del jugador que té possessió de la pilota. S'ha d'agafar la pilota per la part de superior, igual que en el passe suec, però la pilota es llença amb una extensió del braç cap a darrere.
Passe suec: s'agafa la pilota per la part superior i situem el dors de la mà en possessió de la pilota cap al jugador que vol rebre el passe i es llença mitjançant una extensió de braç.
Passe de palmeig: el jugador només acompanya la pilota en la direcció desitjada, a diferència dels altres tipus de passes. El jugador no para ni reb el passe, sinó que amb un lleu contacte ajuda a dirigir-lo cap a un altre company o porteria contrària.
Passe rectificat: acció de transmetre la pilota cap a un company, en acció dinàmica ofensiva, mitjançant una finta estàtica i torsió del tronc amb un salt lateral cap al costat oposat de la seva mà dreta.
Passe amb subjecció inferior: passe ràpid entre companys en posició estàtica. Com el seu nom indica, s'ha d'efectuar ràpidament perquè la posició afavoreix la pèrdua de la pilota davant la pressió d'un jugador contrari.

Competicions

Competicions de seleccions

Competicons de clubs

Bloc

dijous, 5 de març del 2009